A Europa deuen pensar que ja n’hi ha un tip, de nosaltres els calanaloparlants, vista la insistència amb què encallem en els esculls dels interessos de l’alta política comunitària amb això de l’oficialitat de la llengua, i vist també que no sembla que tinguem la intenció d’abandonar la brega. Parafrasejant Augusto Monterroso, bé podríem dir: “Quan es va despertar, el catalanoparlant encara hi era”.
Últimas noticias: la última hora de hoy en EL PAÍS
