
Amb un vestit pantaló rosa xiclet, sabates de taló i el seu pentinat característic, Eva Franch i Gilabert (Deltebre, 1978) no dona la imatge d’arquitecta convencional. Tampoc ho és, ni vol ser-ho. Tot i haver construït edificis, Franch està més interessada a generar diàlegs que es resolguin amb més preguntes, agitar l’escena cultural i defensar el paper ecosocial de l’arquitectura. Unes conviccions que van portar-la a dirigir institucions tan prestigioses com la Storefront for Art and Architecture de Nova York i l’AA School de Londres. Al seu estudi del barri Gòtic de Barcelona, ple de llibres i plantes, la també comissària, investigadora i docent ha cuinat els dos projectes que enguany l’han portat a la Biennal d’Arquitectura de Venècia: La tempesta, a la programació oficial, i Parlaments d’Aigua, als Eventi Collaterali sota el paraigua de Catalonia in Venice, una iniciativa de l’Institut Ramon Llull. Dues propostes potents que posen l’aigua ―i tota la seva problemàtica i complexitat― al centre del debat.
Últimas noticias: la última hora de hoy en EL PAÍS